Kit de kombutxa per regalar

Nomes queden unes setmanes perquè arribin les festes de nadal i com es habitual en aquestes dates ja estem tots pensant en els regals. Avui des de Espai & Seny us proposem una idea per regalar que ho té tot: és un regal únic que prepares al teu gust, pots gastar des de gairebé res fins al que et permeti el teu pressupost, i el més important, regalaràs salut, perquè la kombutxa és un dels fermentats més saludables que existeixen, i les seves propietats beneficioses no deixen de sorprendre’ns.

Vegem de què està compost el kit de kombutxa “fes-ho tu mateix” de Espai & Seny. Pots aconseguir tots els ingredients fàcilment en la teva botiga d’alimentació preferida i els materials en un basar o per internet.

Kit de kombutxa Espai & Seny

Un SCOBY de kombutxa

200 ml de líquid iniciador

Te

Sucre

Un pot per guardar el SCOBY i el líquid iniciador

Instruccions d’ús Espai & Seny (descarrega-te-les més a baix)

Un recipient de fermentació (opcional)

kit de kombutxa per regalar

SCOBY de kombutxa

Si ja estàs fent kombutxa habitualment, hauries d’estar guardant els teus SCOBY extra en un “hotel de SCOBY”. Utilitza un d’ells pel teu kit de kombutxa de regal. Si el teu SCOBY és molt gran o està massa fosc o lleig, pots retallar-ho (si vols) en forma de disc de 10 cm de diàmetre, perquè quedi més “atractiu”.

Si encara no disposes d’un hotel de SCOBY no et preocupis, encara ets a temps de fer un SCOBY nou pel teu kit de regal a partir del teu SCOBY “principal” (el que fas servir habitualment per fer la teva kombucha).

L’ideal en aquest cas és que fem una tanda especial de kombutxa en un recipient cilíndric de 2 litres de capacitat, d’aquesta manera obtindrem un SCOBY de grandària ideal per regalar (uns 10 cm de diàmetre).

kit de kombutxa per regalar

Instruccions per reproduir un SCOBY de regal a partir del teu SCOBY principal

1)            Prepara 1 litre de te ensucrat amb 1 litre d’aigua sense clor i dues bossetes de te negre: Porta l’aigua a ebullició, apaga el foc, i aboca l’aigua sobre el te. Reposa tapat durant 5 minuts.

2)            Passats els 5 minuts retira el te de l’aigua i agrega 50 grams de sucre, remena perquè es dissolgui. Deixa-ho refredar.

3)            Mentre es refreda el te pots aprofitar el temps retallant un tros del teu SCOBY principal, utilitzant unes tisores. No t’amoïnis, la teva kombutxa seguirà fermentant sempre que no retallis més d’una quarta part del SCOBY. El tros ha de pesar uns 50 grams, la qual cosa equival aproximadament a un disc de 5 cm de diàmetre i 1 cm de gruix (la forma no importa, pot ser una porció triangular).

4)            Col·loca el te ensucrat fred en el recipient de 2 litres, i agrega el tros de SCOBY retallat.

5)            Aboca damunt del tros de SCOBY 150 ml de kombucha ja feta.

6)            Tapa el recipient amb un drap (no una gasa) o amb paper de cuina, subjecte amb una goma elàstica.

7)            Col·loca el recipient en el lloc més càlid de la casa que puguis trobar. Com més calent estigui, més ràpid es formarà el teu SCOBY. La temperatura ideal és d’entre 24 i 29 graus.

kit de kombutxa per regalar

Hauries d’obtenir un nou SCOBY després de aproximadament 10 dies, tot i que pots esperar una mica mes fins que hagi aconseguit 1 cm de gruix o més, la qual cosa podria requerir una mica més de temps. Si està fet abans del dia en el qual ho vols regalar no et preocupis, pots deixar-ho en el mateix lloc durant diverses setmanes i es conservarà en perfectes condicions. No ho posis en la nevera!

Si no estàs fent kombucha i per tant no tens SCOBY per reproduir, hauries d’adquirir un a través d’algú que tingui, o comprar-ho.

En el nostre grup de Facebook Fermentistas pot ser que trobis a algun donant que estigui a la teva zona. Hem desenvolupat un sistema per trobar fàcilment donants dels diferents cultius. Llegeix les instruccions a l’apartat de “Comunicats”.

L’altra opció és comprar el SCOBY. Si optes per fer-ho, et recomanem comprar un cultiu de Kefiralia, els hem provat i funcionen molt bé. Si compres el SCOBY de Kefiralia, procedeix amb les mateixes instruccions, però utilitzant el SCOBY sencer (és un disc de 5 cm de diàmetre) i el líquid iniciador que ve amb ell.

Si compres el teu cultiu de Kefiralia a amazon a través d’aquest enllaç a tu et costarà el mateix però nosaltres obtindrem una petita comissió que ens permetrà seguir treballant en els continguts d’aquesta web. Gràcies pel teu suport!

Líquid iniciador

Juntament amb el teu SCOBY hauries d’incloure uns 200 ml de líquid iniciador, que no és més que kombutxa ja feta. El líquid iniciador no és opcional, és un ingredient imprescindible per fer kombucha amb èxit.

El líquid iniciador pot procedir d’una tanda de kombutxa anterior, o pot ser el líquid del teu hotel de SCOBY, o si has seguit les instruccions per reproduir un SCOBY de regal a partir del teu SCOBY principal, també pots utilitzar com a líquid iniciador la kombutxa del recipient de 2 litres on ho has “criat”.

El més important és que el líquid iniciador sigui nomes kombutxa, sense cap altre ingredient (és a dir, no serveix kombutxa en segona fermentació, a la qual hagis afegit sucs de fruites, espècies o infusions). El te ensucrat sense fermentar no serveix com a líquid iniciador perquè no té l’acidesa suficient.

kit de kombutxa per regalar

Te

Als principiants sempre els aconsellem que comencin a fer kombutxa utilitzant exclusivament te  (és a dir, les fulles de la planta Camellia Sinensis).

Existeix una infinitat de tipus i varietats de te, depenent del moment en el qual es realitza la collita, del tractament posterior i del país en el qual es conrea. A grans trets podem distingir entre te blanc, verd, negre, blau o oolong i vermell o pu-erh, i tots ells serveixen per fer kombutxa, sempre que no portin res més afegit (ni espècies, ni additius, ni olis, ni altres herbes o infusions).

Com en tot, com més gran sigui la qualitat dels ingredients, millor serà el producte final. Per això també és aconsellable optar per un te ecològic, encara que t’animem a fer el que puguis amb allò del que disposis. Si per no tenir el te “perfecte” acabes no fent kombucha, malament rai.

Inclou en el teu kit diferents varietats de te si vols que la persona que rebi el regal pugui experimentar amb els seus sabors i triar el que més li agradi per a les seves futures tandes de kombutxa. Cada te té unes propietats diferents i li atorga a la kombutxa un gust també diferent.

Personalment, a Espai & Seny fem servir te negre perquè li dóna a la kombutxa un sabor a sidra de poma que trobem deliciós, però en gustos no hi ha res escrit. I per descomptat, els diferents tipus de te també es poden combinar, donant lloc a una infinitat de possibilitats.

Quant a la quantitat, cada tanda de kombutxa de 2 litres utilitza 3 bossetes de te (uns 5 grams), equivalent a unes 3 culleradetes.

Tingues en compte que cada te té una temperatura de l’aigua i temps de repòs òptims, que s’haurien de respectar a l’hora de preparar el te per la kombutxa. Com a regla general, els tes verds es reposen 3 minuts i els negres 5.

Sucre

Igual que amb el te, existeixen molts i molts tipus de sucre depenent de la planta de la qual provenen (canya de sucre, remolatxa, coco, etc.), del seu processament i del país d’origen.  Per no detenir-nos massa en un tema complex, que ja explorarem en profunditat en una altra entrada, podem resumir les característiques que ha de tenir el sucre utilitzat per fer kombutxa en les següents:

  • El millor sucre per fer kombutxa és la sacarosa, que és un disacàrid compost per glucosa i fructosa. El sucre de canya compleix amb aquest requisit.
  • És millor, encara que no imprescindible, utilitzar un sucre ecològic per evitar possibles residus tòxics.
  • Els sucres molt poc refinats són més difícils de digerir per al cultiu de kombutxa i poden deixar un sabor massa fort, tot i que podem usar-los.

Molta gent prepara kombutxa amb sucre blanc normal i corrent, mentre que uns altres prefereixen utilitzar sucres molt poc refinats com la panela o el sucre mascabado.

D’una banda, el sucre blanc es processa utilitzant substàncies químiques que podrien deixar residus no desitjats en el producte final, i és difícil trobar-ho ecològic. Per un altre, la panela o sucres similars deixen un sabor massa fort en la kombutxa i podrien ralentir el cicle de fermentació. Llavors, quin sucre et recomanem?

El nostre consell, sobretot en el cas d’un regal especial com un kit de kombucha, és que optis per un sucre a mig camí entre el sucre blanc i la panela, el conegut com “Golden light”. Aquest sucre se sol trobar de cultiu ecològic i el procés de refinat és més natural. El pots trobar a la teva botiga especialitzada en alimentació saludable, o si ho prefereixes, per internet.

Quant a la quantitat, cada tanda de kombutxa de 2 litres requereix 100 grams de sucre.

Un pot per guardar el SCOBY i el líquid iniciador

La kombutxa té un alt grau d’acidesa i ha de guardar-se en recipients d’ús alimentari que suportin aliments àcids. Opta per un recipient que tanqui bé, per no arriscar-te a que se surti la kombutxa abans d’hora, i evita les tapes de metall, que es puguin rovellar.

La nostra millor aposta és un senzill pot de vidre amb tancament hermètic i junta de goma (tipus fido).

Instruccions d'ús Espai & Seny

Un element molt important a l’hora de regalar un SCOBY és acompanyar-ho d’unes bones instruccions. El mal ús d’un cultiu de kombucha pot donar lloc a una beguda poc desitjable, o pitjor encara a l’aparició de moho.

Des de Espai & Seny volem fer la nostra contribució perquè el teu regal de kombucha sigui tot un èxit: unes instruccions basades en la nostra experiència fent kombucha que tenen en compte que la persona que les rebi segurament no sàpiga gens sobre la kombucha ni cap altre fermentat.

Pots descarregar-te i imprimir-te el document en format pdf i incloure-ho en el teu kit de kombucha.

Recipient de fermentació (opcional)

Si vols posar-li-ho encara més fàcil a la persona que rep el teu regal, inclou en el kit un recipient de fermentació adequat. El més habitual per 1-2 persones és un recipient de vidre de 5 litres de capacitat. Els 4 litres de kombucha que obtens en cada tanda solen ser suficients per durar els 7-10 dies que triga a fer-se una nova tanda de kombucha.

Esperem que t’hagi agradat aquesta proposta i que regalis molta salut aquest any! Per a qualsevol consulta, el nostre grup de Facebook Fermentistas està obert 24 hores al dia 365 a l’any.


Ens ajudes a compartir aquest contingut?


Ja tens el e-book gratuït?

 

5 recipients de fermentació que ja tens a casa

Comença a fermentar avui mateix sense haver de comprar res

¡ENVIA'M EL E-BOOK!

Vols apendre a fermentar?

 

Visita la nostra pàgina de cursos

4 mòduls temàtics per començar des de zero o perfeccionar el que ja saps

MÉS INFORMACIÓ


Menja bé, menja local: principis nutricionals del grup de consum Espai & Seny

Si ets usuari del nostre grup de consum saps que “Menja bé, menja local” és nostre slogan, el nostre leitmotiv. Avui us volem explicar una miqueta més sobre el que significa per a nosaltres menjar bé. És important perquè tota la nostra activitat en Espai & Seny, inclòs el grup de consum i els productes que pots trobar en ell, gira entorn d’aquesta manera d’entendre l’alimentació.

M’agradaria aclarir per endavant que a Espai & Seny respectem totes i cadascuna dels opcions, visions, formes i maneres d’alimentar-se. Creiem que tots tenim el dret i el deure de prendre consciència amb la nostra pròpia alimentació i defensem el dret a que plantes, animals i humans puguem alimentar-nos amb els millors aliments possibles, lliures de tota classe de agroquímics, verins i substancies que impedeixin una nutrició saludable. Tan si som vegans, “flexi”, tradicionals o seguim una dieta paleo.

Tots volem menjar bé, no? Menjar bé és menjar d’una forma saludable, i també menjar aliments que ens agradin i ens satisfacin. Fins a aquí segur que tots estem d’acord.

Però, què és el saludable? Aquí comencen les complicacions. Gairebé tothom amb el qual parlo sobre alimentació té una idea diferent sobre el que és una dieta saludable, encara que hi ha algunes idees que predominen clarament, com que cal evitar els aliments d’origen animal, que pràcticament s’han quedat en la categoria de “vicis irrefrenables de l’ésser humà”.

A part d’això, en el que tothom sembla estar d’acord és en què tot això de menjar bé s’ha tornat alguna cosa molt complicada. Que hàgim arribat a un punt en el qual ni tan sols sapiguem el que cal menjar i el que no és, com a mínim, sorprenent.

Quan jo era petita hi havia una autoritat competent en aquest tema a la qual ningú s’atrevia a replicar: estic parlant de les àvies. Elles sabien molt bé el que ens convenia menjar per estar sans i forts.

Al nostre món actual, en el qual tot ha d’estar avalat per un expert “degudament acreditat”, aquest concepte de l’àvia com a referent està si més no obsolet, o pitjor encara, ridiculitzat. Però avui vull reivindicar-ho perquè, si pensem una mica, ens adonarem que han estat les àvies i les mares, generació darrera generació, les que han decidit què és el que menjava tothom, i gràcies a elles estem tu i jo avui aquí.

Si hagessin estat tan errades per donar-nos de menjar aliments inadequats a les nostres necessitats fisiològiques bàsiques, sens dubte les malalties haguessin acabat amb la raça humana fa com a mínim cent mil anys.

Bé, llavors ja estem una mica més a prop. Per menjar bé cal menjar més com menjaven les nostres àvies (o potser besàvies, perquè la industrialització del menjar ja fa molt temps que existeix). Anem, una dieta tradicional. I com eren les dietes tradicionals?

Per respondre a aquesta pregunta em vaig a recolzar en el treball d’un dentista canadenc la recerca del qual va demostrar que hi havia una sèrie de pautes que totes les dietes tradicionals compartien.

doctor Weston A. Price

Estic parlant del doctor Weston A. Price, que durant els anys trenta del segle XX va viatjar per tot el món estudiant el que menjaven les tribus encara desconnectades del circuit dels aliments industrialitzats, i la seva connexió amb la salut dental i general.

El moment en el qual va realitzar els seus viatges va ser una de les últimes oportunitats de la ciència per investigar els hàbits de tribus veritablement aïllades de tota influència externa, i per tant el valor del seu treball és únic i incalculable.

El doctor Price va trobar una correlació directa entre l’absència de malalties i la ingesta d’aliments tradicionals alts en nutrients essencials. Les seves anàlisis van revelar que aquelles tribus ingerien almenys quatre vegades més vitamines hidrosolubles i minerals, i fins a deu vegades més vitamines liposolubles que els habitants de les zones “civilitzades”, que casualment patien de càries, deformitats dentals, i moltes malalties “modernes”.

Est és l’aspecte de les persones que ell va considerar de gaudien d’una salut i vitalitat plenes:

menja be, menja local

Ni rastre de càries ni dents tortes, clara senyal segons el doctor Weston A. Price d’una dieta alta en nutrients essencials.

Les vitamines liposolubles que aquests pobles consumien en abundància provenien d’aliments d’origen animal com la mantega, el peix i el marisc, les vísceres, els ous i, en general, la grassa animal. Just els aliments que els experts ens diuen que no podem consumir pel seu alt contingut en greix saturat i colesterol, i just els que les nostres àvies s’afanyaven per amagar-nos en el plat si és que no ens agradava el fetge o els cervellets.

El treball del doctor Weston A. Price va ser recopilat per ell mateix en un llibre que es diu “Nutrition and Physical Degeneration” (Nutrició i degeneració física), i en l’actualitat existeix una organització internacional, la Fundació Weston A. Price, que s’encarrega de difondre i ampliar les seves recerques i el seu missatge.

A Espai & Seny ens sembla que des d’aquesta organització estan fent un gran treball i per això som membres i representants d’aquesta fundació a Girona. Però d’això ja us parlarem més un altre dia.

De moment, i perquè aquesta entrada no es faci massa llarga, volem resumir els principals punts que el doctor Price va identificar en l’alimentació de totes les tribus aïllades que va poder estudiar:

  1. La seva alimentació no contenia aliments refinats, ni processaments industrials, ni additius, colorants o conservants artificials.
  2. Totes contenien algun tipus d’aliment d’origen animal, com a peix o marisc, aus, mamífers terrestres o marins, ous, llet i els seus derivats, rèptils o insectes. Es consumia l’animal sencer (teixit muscular, òrgans, ossos i grassa).
  3. Consumien almenys quatre vegades més minerals i vitamines hidrosolubles i deu vegades més vitamines liposolubles (vitamines A, D i K2) que la dieta moderna.
  4. Consumien una porció dels seus aliments d’origen animal en cru.
  5. Consumien aliments amb alt contingut en enzims i bacteris beneficiosos: verdures, fruites, begudes, làctics, carns i condiments lactofermentats.
  6. Totes les llavors, llegums, cereals i fruita seca eren remullats, germinats o fermentats de forma natural per neutralitzar els antinutriens com els inhibidors d’enzims, els tanins o l’àcid fític.
  7. El contingut total de greix de les diferents dietes era molt variable (entre el 30 i el 80% de les calories ingerides), però nomes el 4% de totes les calories provinents de greix provenien d’olis poliinsaturats, que estan presents de forma natural en cereals, llegums, fruita seca, peix, grasses animals i verdures. La majoria de les calories provinents de greix provenien d’àcids grassos saturats i monoinsaturats.
  8. Les dietes tradicionals contenien quantitats aproximadament iguals d’àcids grassos essencials omega 3 i omega 6.
  9. Totes les dietes tradicionals contenien sal.
  10. Totes les cultures tradicionals utilitzaven ossos d’animals, normalment preparant brous d’ossos rics en gelatina.

Vist així pot semblar que aquestes tribus menjaven aliments que nosaltres els ciutadans moderns difícilment podem trobar o preparar, però ja veureu que no, us ho explicarem a poc a poc perquè ho aneu digerint.

De fet, trobaràs molts d’aquests aliments en el nostre grup de consum, al que si vols pots apuntar-te ja mateix. Emplena la sol·licitud i comença a menjar com menjaven els teus ancestres. La teva àvia es posarà contenta.

Finalment, una cosa molt, molt important: Aquests deu punts no diuen GENS sobre si cal menjar un aliment en concret, ni en quina quantitat. L’única cosa que ens diuen són pautes generals que nosaltres hem d’adaptar a cada situació particular amb els aliments disponibles en l’entorn local.

Perquè no serveix estar menjant el millor del món si:

  • Ve de tan lluny que ha passat setmanes en una càmera i ja no està fresc.
  • És un aliment “Quilomètric” amb una petjada de carboni tan gran que contamina, encara que sigui certificat eco.
  • Desplaça el capital a altres llocs del món (li donem els nostres diners per a menjar a una empresa de transport o a una multinacional de l’altre costat del món, en lloc de donar-li-ho al productor que tenim a prop).
  • No ens permet conèixer al productor. Si realment vols saber el que menges i com està fet, criat o conreat, cal conèixer al productor!

 

Així que no nomes cal menjar BÉ, sinó que també cal menjar LOCAL.

Alguna pregunta? Deixa’ns un comentari i molt aviat et respondrem.


Ens ajudes a compartir aquest contingut?


Ja tens el e-book gratuït?

 

5 recipients de fermentació que ja tens a casa

Comença a fermentar avui mateix sense haver de comprar res

¡ENVIA'M EL E-BOOK!

Vols apendre a fermentar?

 

Visita la nostra pàgina de cursos

4 mòduls temàtics per començar des de zero o perfeccionar el que ja saps

MÉS INFORMACIÓ