Si ets usuari del nostre grup de consum saps que “Menja bé, menja local” és nostre slogan, el nostre leitmotiv. Avui us volem explicar una miqueta més sobre el que significa per a nosaltres menjar bé. És important perquè tota la nostra activitat en Espai & Seny, inclòs el grup de consum i els productes que pots trobar en ell, gira entorn d’aquesta manera d’entendre l’alimentació.

M’agradaria aclarir per endavant que a Espai & Seny respectem totes i cadascuna dels opcions, visions, formes i maneres d’alimentar-se. Creiem que tots tenim el dret i el deure de prendre consciència amb la nostra pròpia alimentació i defensem el dret a que plantes, animals i humans puguem alimentar-nos amb els millors aliments possibles, lliures de tota classe de agroquímics, verins i substancies que impedeixin una nutrició saludable. Tan si som vegans, “flexi”, tradicionals o seguim una dieta paleo.

Tots volem menjar bé, no? Menjar bé és menjar d’una forma saludable, i també menjar aliments que ens agradin i ens satisfacin. Fins a aquí segur que tots estem d’acord.

Però, què és el saludable? Aquí comencen les complicacions. Gairebé tothom amb el qual parlo sobre alimentació té una idea diferent sobre el que és una dieta saludable, encara que hi ha algunes idees que predominen clarament, com que cal evitar els aliments d’origen animal, que pràcticament s’han quedat en la categoria de “vicis irrefrenables de l’ésser humà”.

A part d’això, en el que tothom sembla estar d’acord és en què tot això de menjar bé s’ha tornat alguna cosa molt complicada. Que hàgim arribat a un punt en el qual ni tan sols sapiguem el que cal menjar i el que no és, com a mínim, sorprenent.

Quan jo era petita hi havia una autoritat competent en aquest tema a la qual ningú s’atrevia a replicar: estic parlant de les àvies. Elles sabien molt bé el que ens convenia menjar per estar sans i forts.

Al nostre món actual, en el qual tot ha d’estar avalat per un expert “degudament acreditat”, aquest concepte de l’àvia com a referent està si més no obsolet, o pitjor encara, ridiculitzat. Però avui vull reivindicar-ho perquè, si pensem una mica, ens adonarem que han estat les àvies i les mares, generació darrera generació, les que han decidit què és el que menjava tothom, i gràcies a elles estem tu i jo avui aquí.

Si hagessin estat tan errades per donar-nos de menjar aliments inadequats a les nostres necessitats fisiològiques bàsiques, sens dubte les malalties haguessin acabat amb la raça humana fa com a mínim cent mil anys.

Bé, llavors ja estem una mica més a prop. Per menjar bé cal menjar més com menjaven les nostres àvies (o potser besàvies, perquè la industrialització del menjar ja fa molt temps que existeix). Anem, una dieta tradicional. I com eren les dietes tradicionals?

Per respondre a aquesta pregunta em vaig a recolzar en el treball d’un dentista canadenc la recerca del qual va demostrar que hi havia una sèrie de pautes que totes les dietes tradicionals compartien.

doctor Weston A. Price

Estic parlant del doctor Weston A. Price, que durant els anys trenta del segle XX va viatjar per tot el món estudiant el que menjaven les tribus encara desconnectades del circuit dels aliments industrialitzats, i la seva connexió amb la salut dental i general.

El moment en el qual va realitzar els seus viatges va ser una de les últimes oportunitats de la ciència per investigar els hàbits de tribus veritablement aïllades de tota influència externa, i per tant el valor del seu treball és únic i incalculable.

El doctor Price va trobar una correlació directa entre l’absència de malalties i la ingesta d’aliments tradicionals alts en nutrients essencials. Les seves anàlisis van revelar que aquelles tribus ingerien almenys quatre vegades més vitamines hidrosolubles i minerals, i fins a deu vegades més vitamines liposolubles que els habitants de les zones “civilitzades”, que casualment patien de càries, deformitats dentals, i moltes malalties “modernes”.

Est és l’aspecte de les persones que ell va considerar de gaudien d’una salut i vitalitat plenes:

menja be, menja local

Ni rastre de càries ni dents tortes, clara senyal segons el doctor Weston A. Price d’una dieta alta en nutrients essencials.

Les vitamines liposolubles que aquests pobles consumien en abundància provenien d’aliments d’origen animal com la mantega, el peix i el marisc, les vísceres, els ous i, en general, la grassa animal. Just els aliments que els experts ens diuen que no podem consumir pel seu alt contingut en greix saturat i colesterol, i just els que les nostres àvies s’afanyaven per amagar-nos en el plat si és que no ens agradava el fetge o els cervellets.

El treball del doctor Weston A. Price va ser recopilat per ell mateix en un llibre que es diu “Nutrition and Physical Degeneration” (Nutrició i degeneració física), i en l’actualitat existeix una organització internacional, la Fundació Weston A. Price, que s’encarrega de difondre i ampliar les seves recerques i el seu missatge.

A Espai & Seny ens sembla que des d’aquesta organització estan fent un gran treball i per això som membres i representants d’aquesta fundació a Girona. Però d’això ja us parlarem més un altre dia.

De moment, i perquè aquesta entrada no es faci massa llarga, volem resumir els principals punts que el doctor Price va identificar en l’alimentació de totes les tribus aïllades que va poder estudiar:

  1. La seva alimentació no contenia aliments refinats, ni processaments industrials, ni additius, colorants o conservants artificials.
  2. Totes contenien algun tipus d’aliment d’origen animal, com a peix o marisc, aus, mamífers terrestres o marins, ous, llet i els seus derivats, rèptils o insectes. Es consumia l’animal sencer (teixit muscular, òrgans, ossos i grassa).
  3. Consumien almenys quatre vegades més minerals i vitamines hidrosolubles i deu vegades més vitamines liposolubles (vitamines A, D i K2) que la dieta moderna.
  4. Consumien una porció dels seus aliments d’origen animal en cru.
  5. Consumien aliments amb alt contingut en enzims i bacteris beneficiosos: verdures, fruites, begudes, làctics, carns i condiments lactofermentats.
  6. Totes les llavors, llegums, cereals i fruita seca eren remullats, germinats o fermentats de forma natural per neutralitzar els antinutriens com els inhibidors d’enzims, els tanins o l’àcid fític.
  7. El contingut total de greix de les diferents dietes era molt variable (entre el 30 i el 80% de les calories ingerides), però nomes el 4% de totes les calories provinents de greix provenien d’olis poliinsaturats, que estan presents de forma natural en cereals, llegums, fruita seca, peix, grasses animals i verdures. La majoria de les calories provinents de greix provenien d’àcids grassos saturats i monoinsaturats.
  8. Les dietes tradicionals contenien quantitats aproximadament iguals d’àcids grassos essencials omega 3 i omega 6.
  9. Totes les dietes tradicionals contenien sal.
  10. Totes les cultures tradicionals utilitzaven ossos d’animals, normalment preparant brous d’ossos rics en gelatina.

Vist així pot semblar que aquestes tribus menjaven aliments que nosaltres els ciutadans moderns difícilment podem trobar o preparar, però ja veureu que no, us ho explicarem a poc a poc perquè ho aneu digerint.

De fet, trobaràs molts d’aquests aliments en el nostre grup de consum, al que si vols pots apuntar-te ja mateix. Emplena la sol·licitud i comença a menjar com menjaven els teus ancestres. La teva àvia es posarà contenta.

Finalment, una cosa molt, molt important: Aquests deu punts no diuen GENS sobre si cal menjar un aliment en concret, ni en quina quantitat. L’única cosa que ens diuen són pautes generals que nosaltres hem d’adaptar a cada situació particular amb els aliments disponibles en l’entorn local.

Perquè no serveix estar menjant el millor del món si:

  • Ve de tan lluny que ha passat setmanes en una càmera i ja no està fresc.
  • És un aliment “Quilomètric” amb una petjada de carboni tan gran que contamina, encara que sigui certificat eco.
  • Desplaça el capital a altres llocs del món (li donem els nostres diners per a menjar a una empresa de transport o a una multinacional de l’altre costat del món, en lloc de donar-li-ho al productor que tenim a prop).
  • No ens permet conèixer al productor. Si realment vols saber el que menges i com està fet, criat o conreat, cal conèixer al productor!

 

Així que no nomes cal menjar BÉ, sinó que també cal menjar LOCAL.

Alguna pregunta? Deixa’ns un comentari i molt aviat et respondrem.


Ens ajudes a compartir aquest contingut?


Ja tens el e-book gratuït?

 

5 recipients de fermentació que ja tens a casa

Comença a fermentar avui mateix sense haver de comprar res

¡ENVIA'M EL E-BOOK!

Vols apendre a fermentar?

 

Visita la nostra pàgina de cursos

4 mòduls temàtics per començar des de zero o perfeccionar el que ja saps

MÉS INFORMACIÓ